El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) anul·la part de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania

Avui, dia 30 d'abril de 2008, s'ha produït a Andalusia un nou capítol en la lluita dels sectors conservadors espanyols per tombar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, que sens dubte representa un dels pilars fonamentals de la reforma educativa que va engegar el PSOE la passada legislatura i que té com a objectiu primari contribuir a la creació d'una consciència cívica entre l'alumnat perquè, en un futur, conformi les bases d'una ciutadania activa que ens permeti consolidar a llarg termini el nostre sistema democràtic i de dret i el futur del nostre país davant els reptes de la globalització econòmica, social i cultural.
A la UE ja fa anys que els països més avançats van entendre que, per poder progressar de forma segura cap al futur, cal tenir una ciutadania amb cultura política, amb capacitat de pensament crític, amb actituds i valors democràtics, i amb capacitat de participació activa i interacció socials. Tant és així que la pròpia UE reconeix la necessitat de tenir una "ciutadania responsable" per poder assolir, entre d'altres, l'objectiu de transformar l'economia europea en una economia del coneixement i assegurar així el futur dels nostres Estats socials.

Un altre cop, però, els sectors conservadors espanyols criden a files per plantar batalla al progrés d'Espanya, aquell país en la bandera del qual s'emboliquen i que asseguren defensar amb dents i ungles. De nou, quan el vagó d'Espanya s'enganxa al tren del progrés europeu creant l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, els creuats del passat i no tant passat "Búnker" surten en defensa de les essències pàtries i aberren d'una assignatura clau per al desenvolupament futur del nostre país.
I avui han guanyat una batalla d'aquesta guerra, ajudats, un altre cop, pel poder judicial (si em permeteu, faig un apunt a peu de pàgina per dir que les referències que faig a "batalles" i "guerra" són en sentit figurat, no pas literal, per si algú te la temptació d'interpretar-me malament). El TSJA ha dictat sentència respecte un recurs contra l'assignatura en qüestió, impulsat per dos militants del PP (aquell partit del "projecte de centre liberal"), i ha recolzat una part dels seus arguments assegurant que els continguts que s'ensenyen sobre sexe, sobre actitud crítica vers els estereotips homòfobs i sobre el respecte a les diverses opcions vitals és una il·lícita invasió de l'ètica, el dret i la moral. El tribunal ha entès que aquests continguts, al tractar-se d'una assignatura "dirigida explícitament a la formació moral dels alumnes", vulneren els drets fonamentals dels pares i violenten la llibertat ideològica i religiosa de les persones i el pluralisme polític. Ara bé, el mateix tribunal ha desestimat la resta del recurs a l'entendre que els continguts sobre la clonació, la biotecnologia i la investigació amb cèl·lules mare no suposen immiscir-se en qüestions morals i d'ètica.

Un cop analitzada la sentència i fetes les consideracions inicials, no deixen de cridar-nos l'atenció alguns aspectes interessants.
Sobta, a primera vista, la consideració que el tribunal fa de l'assignatura sobre Educació per a la Ciutadania com a matèria "dirigida explícitament a la formació moral dels alumnes", és a dir, un instrument d'adoctrinament moral en poques paraules. A partir d'ara sembla que haurem d'assumir com a adoctrinament el fet de dotar els ciutadans d'uns valors que els permetin desenvolupar-se, respectant els demés, en una societat democràtica desenvolupada. Si això és "adoctrinar", lloat sigui l'adoctrinament, perquè suficient adoctrinament de tipus no gaire democràtic ha rebut aquest país i la seva ciutadania al llarg de la història.
Sobta també que el tribunal consideri que ensenyar els continguts que ha vetat vulnera els drets fonamentals dels pares (se suposa que de cara a la llibertat d'ensenyament "moral" que tenen sobre els seus fills). Un es pregunta, de forma innocent, què és, sinó, el que està fent l'Església quan imparteix catequesi als nens o els ensenya religió a les escoles concertades i privades. No està vulnerant els drets fonamentals dels pares a donar als seus fills l'educació moral que vulguin?
Sorprèn també que el tribunal consideri aquests continguts com a invasors de l'ètica i la moral. En tot cas, estaríem davant una invasió de la moral i l'ètica si en l'ensenyament d'aquests continguts s'indiqués als alumnes quines postures són les correctes i quina les incorrectes. Però enfrontar l'alumnat amb la realitat que, al llarg de la seva vida, observaran diverses conductes sexuals i opcions vitals no és si més no fer-los prendre consciència del món que els envolta. Enfrontar-se a aquesta realitat els ha de permetre formar-se una opinió sobre el tema en base als seus esquemes ètics i morals, però potser és que aquells que volen prohibir l'ensenyament d'aquests continguts volen crear una ciutadania més tipus ramat que no pas activa i crítica (tenir una ciutadania que pensa per si sola deu ser perillós, es veu).
Finalment, només destacar que a un el deixa estupefacte que la biotecnologia i la investigació amb cèl·lules mare es considerin matèries no morals. Potser que aquesta sentència se la llegeixin algunes associacions catòliques i l'Església, perquè si no són temes morals poc hi tindran a dir al respecte.

Sembla, doncs, que Espanya no acaba de lliurar-se d'allò que molts anomenen en castellà "la casposidad". Els sectors més conservadors del nostre país, que per regla general comparteixen una forta moral catòlica, tenen encara davant seu el gran repte de superar les limitacions que en el món d'avui els imposa la seva cosmovisió ètica, moral i religiosa. No insulto a ningú, sinó que constato una evidència, al afirmar que aquelles morals que es troben més properes a una religió, i en especial a les religions monoteistes, com ara la cristiana, tendeixen a compartir formes totalitàries de veure el món. Totalitàries en el sentit de cosmovisions que engloben i volen regular tots els aspectes de la vida humana (forma de vestir, rols socials de gènere, models de família, sexualitat...). En el nostre cas particular, el caràcter monoteista de la religió cristiana condiciona des d'un bon principi la manera amb què la moral catòlica, en general, afronta la realitat que l'envolta, doncs el monoteisme no està sinó configurant una visió dicotòmica del món en què ens trobem: el Déu únic representa el Bé; les seves ensenyances a través del seu fill, recollides a la Bíblia, el camí correcte a seguir; tot el que es separi d'aquestes ensenyances (que avui dia guia l'Església i el Papa en tant que representants de la voluntat divina al món), doncs, està fora de la voluntat de Déu i, per tant, del Bé; tot allò que es separa del que l'Església i el cristianisme marquen com a correcte, doncs, és el pecat i s'ha de rebutjar. I ja tenim configurada la nostra dicotomia: el Bé (allò que ha ensenyat Déu, a través del seu fill i ara de l'Església) versus el Mal (allò que no segueix el que marquen Déu, Jesús i l'Església). El repte, doncs, dels sectors més conservadors d'Espanya, que solen compartir aquesta moral, és trencar amb aquesta visió dicotòmica que els limita tot sovint la visió i enteniment del món que els envolta. Han d'aprendre a acceptar que l'opció de vida que ens caracteritza com a individus ha de ser fruit d'una elecció, no d'una imposició. I per tant, i en el cas que ens ocupa en aquest article, han d'aprendre a afrontar la realitat de que avui dia, com sempre ha succeït des que l'home és home, la sexualitat té diverses manifestacions, i que no hi ha cap que sigui més correcte que l'altre, doncs totes han de ser possibles sempre que es respectin les unes a les altres. Per això haurien d'acceptar que es tractessin aquests continguts a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, doncs suposaria un primer pas en la superació d'aquesta visió maniquea i en l'acceptació i respecte d'allò que és diferent de les seves opcions legítimes. Com molt bé va dir algú una vegada, "vive i deja vivir", i si aquests sectors conservadors volen viure en base a la seva moralitat, estan en tot el seu dret de fer-ho, però no poden pretendre que els que no compartim els seus postulats visquem amb els esquemes que ells ho fan. Ja n'hi ha prou de guardians de les essències pàtries, perquè cada cop que aquests apareixen i arriben al poder Espanya es queda a la cua del món, més aïllada que mai. El que necessita aquest país és que el deixin avançar, i el que han de fer els sectors més conservadors és acceptar que la modernitat (o postmodernitat) ja fa temps que va trucar a la porta d'Espanya.

Pol Carrión (Secretari de Formació de les JSC - Sant Martí)