Com bé vaig explicar en la publicació de 20 d’octubre a Obert per Reforma: “No tots som iguals, no tots robem i no tots encobrim els que sabem que ho fan malament. No utilitzem un partit que s’autodetermina com cristià, que ja se nota el perquè, per a que els lladres s’acollin a sagrat i es pensin que si estan allà dintre no els hi passarà res. Ho sento senyors però això no és així. Als nostres partits, els delinqüents tenen càstig.”
Tot i que, com ja sabem, el Partit Socialista de Catalunya també ha estat salpicat pels diferents casos de corrupció, en aquest cas a Santa Coloma de Gramanet, però no ha sigut la mateixa actuació la del PSC que, evidentment, la del partit polític més conegut per aquests casos: Mentre el partit de l’ “ordeno y mando, escondo y miento” fa de salvaguarda dels presumptes delinqüents, José Zaragoza, Secretari d’Organització del PSC no ha tardat ni 24 hores en deixar clar que si es corroboren aquests fets, tots els càrrecs del PSC implicats deixaran la militància, es formaran comissions gestores i es convocaran eleccions a l’Ajuntament del municipi.
A ningú d’esquerres ens agrada que als nostres partits hi tinguin cabuda aquells que volen viure de la política i no per a la política, però quan els desemmascarem, tenen càstig. No volem que hi siguin però si hi són aquesta és la manera d’actuar, tal i com ha fet el PSC. Enhorabona per la reacció i la demostració de que les meves paraules no eren banals. I com va dir Montilla el 28 d’octubre al Parlament de Catalunya i amb anterioritat vaig intentar explicar a Obert per Reforma: “No tots som iguals”.
Eduard Soriano
JSC Sant Martí
jueves, 29 de octubre de 2009
lunes, 19 de octubre de 2009
La “festa de la democràcia” vs manipulació periodística
Un mes després de la consulta popular d’Arenys de Munt on la nostra organització deixà ben clara la seva postura amb les declaracions del nostre Primer Secretari, Javi López que afirmà que la consulta popular era “Una absoluta pèrdua de temps en els temps que corren”.
Des de la distància, havent passat un mes, m’agradaria poder aportar una altra crítica en la que hauríem de pensar tots a més de la crítica ja explicada sobre la incoherència del “minireferèndum” del passat mes de setembre.
La consulta popular d'Arenys de Munt ens demostra als catalans i als espanyols en general dos conseqüències. Una d'elles, la positiva, és que una consulta popular és, sense lloc a dubte, un dels actes de major radicalitat democràtica que pot existir en un estat com el nostre i, per tant, un partit polític com el nostre sempre defensarà ferventment una consulta popular. Igualment, no és la primera vegada que es fa una consulta popular per part d'un Ajuntament, i tampoc a Catalunya. Deixant de banda el Referèndum del Nou Estatut d’Autonomia que sí que tenia caràcter vinculant, si no recordo malament, fa menys d'un any el consistori de Sant Adrià del Besòs es va adreçar als seus ciutadans per consultar quina proposta era democràticament la millor per a la reforma de les emblemàtiques torres situades a la platja. Tot i tampoc ser vinculant, l'Ajuntament socialista acatà la decisió del poble.
Per tant, aquest cap de setmana varem poder viure la festa de la democràcia en tota la seva plenitud. En tota la seva plenitud? Es veritat que TeleMadrid no és una de les cadenes més tolerants de l'actual marc audiovisual públic espanyol, però els veïns del poble sabotejaren l'emissió en directe de l'anomenada cadena. No fou tampoc l'única expressió d’intolerància per part dels independentistes d'Areny. Igualment, pensem que només fou una anècdota que protagonitzaren uns pocs. Una consulta popular segueix essent la major de les reivindicacions democràtiques del moment.
La segona conclusió, negativa, i per mi la que major crítica mereix és la manipulació informativa i la relació espúria que utilitzen els mitjans de comunicació. Per això m'agradaria deixar clars certs aspectes que alhora expliquen quines són les crítiques que formulo: Per començar, un poble de Catalunya no és el millor exemple per suposar que tota la ciutadania catalana es decantaria pel mateix sentit del vot. A més, només el 30 per cent del cens electoral va anar a votar, entre d'altres coses, segurament per la poca importància que li atorgaven els no independentistes o per la vergonya dels mateixos davant dels veïns. Un dels exemples més clars de que el resultat d'aquesta consulta no és tan greu com per a que tots els diaris nacionals, sobretot de dretes, facin tant ressò, és que només va anar a votar la meitat del total de persones que votaren la darrera "consulta popular" del poble: El Referèndum.
Catalunya no és Arenys de Munt, i la pregunta més important que ens suscita aquesta "festa de la democràcia" és que no sabem qui té el poder, el poble o qui diu qui i què és el poble?
Eduard Soriano
JSC Sant Martí
Des de la distància, havent passat un mes, m’agradaria poder aportar una altra crítica en la que hauríem de pensar tots a més de la crítica ja explicada sobre la incoherència del “minireferèndum” del passat mes de setembre.
La consulta popular d'Arenys de Munt ens demostra als catalans i als espanyols en general dos conseqüències. Una d'elles, la positiva, és que una consulta popular és, sense lloc a dubte, un dels actes de major radicalitat democràtica que pot existir en un estat com el nostre i, per tant, un partit polític com el nostre sempre defensarà ferventment una consulta popular. Igualment, no és la primera vegada que es fa una consulta popular per part d'un Ajuntament, i tampoc a Catalunya. Deixant de banda el Referèndum del Nou Estatut d’Autonomia que sí que tenia caràcter vinculant, si no recordo malament, fa menys d'un any el consistori de Sant Adrià del Besòs es va adreçar als seus ciutadans per consultar quina proposta era democràticament la millor per a la reforma de les emblemàtiques torres situades a la platja. Tot i tampoc ser vinculant, l'Ajuntament socialista acatà la decisió del poble.
Per tant, aquest cap de setmana varem poder viure la festa de la democràcia en tota la seva plenitud. En tota la seva plenitud? Es veritat que TeleMadrid no és una de les cadenes més tolerants de l'actual marc audiovisual públic espanyol, però els veïns del poble sabotejaren l'emissió en directe de l'anomenada cadena. No fou tampoc l'única expressió d’intolerància per part dels independentistes d'Areny. Igualment, pensem que només fou una anècdota que protagonitzaren uns pocs. Una consulta popular segueix essent la major de les reivindicacions democràtiques del moment.
La segona conclusió, negativa, i per mi la que major crítica mereix és la manipulació informativa i la relació espúria que utilitzen els mitjans de comunicació. Per això m'agradaria deixar clars certs aspectes que alhora expliquen quines són les crítiques que formulo: Per començar, un poble de Catalunya no és el millor exemple per suposar que tota la ciutadania catalana es decantaria pel mateix sentit del vot. A més, només el 30 per cent del cens electoral va anar a votar, entre d'altres coses, segurament per la poca importància que li atorgaven els no independentistes o per la vergonya dels mateixos davant dels veïns. Un dels exemples més clars de que el resultat d'aquesta consulta no és tan greu com per a que tots els diaris nacionals, sobretot de dretes, facin tant ressò, és que només va anar a votar la meitat del total de persones que votaren la darrera "consulta popular" del poble: El Referèndum.
Catalunya no és Arenys de Munt, i la pregunta més important que ens suscita aquesta "festa de la democràcia" és que no sabem qui té el poder, el poble o qui diu qui i què és el poble?
Eduard Soriano
JSC Sant Martí
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
