Com bé vaig explicar en la publicació de 20 d’octubre a Obert per Reforma: “No tots som iguals, no tots robem i no tots encobrim els que sabem que ho fan malament. No utilitzem un partit que s’autodetermina com cristià, que ja se nota el perquè, per a que els lladres s’acollin a sagrat i es pensin que si estan allà dintre no els hi passarà res. Ho sento senyors però això no és així. Als nostres partits, els delinqüents tenen càstig.”
Tot i que, com ja sabem, el Partit Socialista de Catalunya també ha estat salpicat pels diferents casos de corrupció, en aquest cas a Santa Coloma de Gramanet, però no ha sigut la mateixa actuació la del PSC que, evidentment, la del partit polític més conegut per aquests casos: Mentre el partit de l’ “ordeno y mando, escondo y miento” fa de salvaguarda dels presumptes delinqüents, José Zaragoza, Secretari d’Organització del PSC no ha tardat ni 24 hores en deixar clar que si es corroboren aquests fets, tots els càrrecs del PSC implicats deixaran la militància, es formaran comissions gestores i es convocaran eleccions a l’Ajuntament del municipi.
A ningú d’esquerres ens agrada que als nostres partits hi tinguin cabuda aquells que volen viure de la política i no per a la política, però quan els desemmascarem, tenen càstig. No volem que hi siguin però si hi són aquesta és la manera d’actuar, tal i com ha fet el PSC. Enhorabona per la reacció i la demostració de que les meves paraules no eren banals. I com va dir Montilla el 28 d’octubre al Parlament de Catalunya i amb anterioritat vaig intentar explicar a Obert per Reforma: “No tots som iguals”.
Eduard Soriano
JSC Sant Martí
jueves, 29 de octubre de 2009
lunes, 19 de octubre de 2009
La “festa de la democràcia” vs manipulació periodística
Un mes després de la consulta popular d’Arenys de Munt on la nostra organització deixà ben clara la seva postura amb les declaracions del nostre Primer Secretari, Javi López que afirmà que la consulta popular era “Una absoluta pèrdua de temps en els temps que corren”.
Des de la distància, havent passat un mes, m’agradaria poder aportar una altra crítica en la que hauríem de pensar tots a més de la crítica ja explicada sobre la incoherència del “minireferèndum” del passat mes de setembre.
La consulta popular d'Arenys de Munt ens demostra als catalans i als espanyols en general dos conseqüències. Una d'elles, la positiva, és que una consulta popular és, sense lloc a dubte, un dels actes de major radicalitat democràtica que pot existir en un estat com el nostre i, per tant, un partit polític com el nostre sempre defensarà ferventment una consulta popular. Igualment, no és la primera vegada que es fa una consulta popular per part d'un Ajuntament, i tampoc a Catalunya. Deixant de banda el Referèndum del Nou Estatut d’Autonomia que sí que tenia caràcter vinculant, si no recordo malament, fa menys d'un any el consistori de Sant Adrià del Besòs es va adreçar als seus ciutadans per consultar quina proposta era democràticament la millor per a la reforma de les emblemàtiques torres situades a la platja. Tot i tampoc ser vinculant, l'Ajuntament socialista acatà la decisió del poble.
Per tant, aquest cap de setmana varem poder viure la festa de la democràcia en tota la seva plenitud. En tota la seva plenitud? Es veritat que TeleMadrid no és una de les cadenes més tolerants de l'actual marc audiovisual públic espanyol, però els veïns del poble sabotejaren l'emissió en directe de l'anomenada cadena. No fou tampoc l'única expressió d’intolerància per part dels independentistes d'Areny. Igualment, pensem que només fou una anècdota que protagonitzaren uns pocs. Una consulta popular segueix essent la major de les reivindicacions democràtiques del moment.
La segona conclusió, negativa, i per mi la que major crítica mereix és la manipulació informativa i la relació espúria que utilitzen els mitjans de comunicació. Per això m'agradaria deixar clars certs aspectes que alhora expliquen quines són les crítiques que formulo: Per començar, un poble de Catalunya no és el millor exemple per suposar que tota la ciutadania catalana es decantaria pel mateix sentit del vot. A més, només el 30 per cent del cens electoral va anar a votar, entre d'altres coses, segurament per la poca importància que li atorgaven els no independentistes o per la vergonya dels mateixos davant dels veïns. Un dels exemples més clars de que el resultat d'aquesta consulta no és tan greu com per a que tots els diaris nacionals, sobretot de dretes, facin tant ressò, és que només va anar a votar la meitat del total de persones que votaren la darrera "consulta popular" del poble: El Referèndum.
Catalunya no és Arenys de Munt, i la pregunta més important que ens suscita aquesta "festa de la democràcia" és que no sabem qui té el poder, el poble o qui diu qui i què és el poble?
Eduard Soriano
JSC Sant Martí
Des de la distància, havent passat un mes, m’agradaria poder aportar una altra crítica en la que hauríem de pensar tots a més de la crítica ja explicada sobre la incoherència del “minireferèndum” del passat mes de setembre.
La consulta popular d'Arenys de Munt ens demostra als catalans i als espanyols en general dos conseqüències. Una d'elles, la positiva, és que una consulta popular és, sense lloc a dubte, un dels actes de major radicalitat democràtica que pot existir en un estat com el nostre i, per tant, un partit polític com el nostre sempre defensarà ferventment una consulta popular. Igualment, no és la primera vegada que es fa una consulta popular per part d'un Ajuntament, i tampoc a Catalunya. Deixant de banda el Referèndum del Nou Estatut d’Autonomia que sí que tenia caràcter vinculant, si no recordo malament, fa menys d'un any el consistori de Sant Adrià del Besòs es va adreçar als seus ciutadans per consultar quina proposta era democràticament la millor per a la reforma de les emblemàtiques torres situades a la platja. Tot i tampoc ser vinculant, l'Ajuntament socialista acatà la decisió del poble.
Per tant, aquest cap de setmana varem poder viure la festa de la democràcia en tota la seva plenitud. En tota la seva plenitud? Es veritat que TeleMadrid no és una de les cadenes més tolerants de l'actual marc audiovisual públic espanyol, però els veïns del poble sabotejaren l'emissió en directe de l'anomenada cadena. No fou tampoc l'única expressió d’intolerància per part dels independentistes d'Areny. Igualment, pensem que només fou una anècdota que protagonitzaren uns pocs. Una consulta popular segueix essent la major de les reivindicacions democràtiques del moment.
La segona conclusió, negativa, i per mi la que major crítica mereix és la manipulació informativa i la relació espúria que utilitzen els mitjans de comunicació. Per això m'agradaria deixar clars certs aspectes que alhora expliquen quines són les crítiques que formulo: Per començar, un poble de Catalunya no és el millor exemple per suposar que tota la ciutadania catalana es decantaria pel mateix sentit del vot. A més, només el 30 per cent del cens electoral va anar a votar, entre d'altres coses, segurament per la poca importància que li atorgaven els no independentistes o per la vergonya dels mateixos davant dels veïns. Un dels exemples més clars de que el resultat d'aquesta consulta no és tan greu com per a que tots els diaris nacionals, sobretot de dretes, facin tant ressò, és que només va anar a votar la meitat del total de persones que votaren la darrera "consulta popular" del poble: El Referèndum.
Catalunya no és Arenys de Munt, i la pregunta més important que ens suscita aquesta "festa de la democràcia" és que no sabem qui té el poder, el poble o qui diu qui i què és el poble?
Eduard Soriano
JSC Sant Martí
martes, 25 de noviembre de 2008
LA JSC-L'Eixample i la JSC-Sant Martí organitzen un sopar-debat sobre les eleccions nord-americanes
El passat divendres dia 21 de novembre la JSC-Sant Martí i la JSC-L'Eixample organitzaren un sopar-debat sobre els resultats de les eleccions nord-americanes celebrades el dia 4.
Durant la xerrada, s'analitzaren de forma distesa els resultats de les eleccions americanes, així com es tractà el sistema electoral i polític que regeix als Estats Units.
Aquest acte és el primer de dos al voltant de les eleccions als Estats Units i les perspectives de futur que s'han obert recentment, i properes dates es celebrarà el segon, que tractarà més sobre la composició del nou govern i de quines polítiques s'espera que apliqui.
jueves, 10 de julio de 2008
Politiques d’immigració als estats de la Unió Europea
El dimarts día 8 de Juliol a l’agrupació de Sant Martí es va fer una xerrada-debat amb el tema central de les politiques d’immigració als estats de la Unió Europea.
Aquest acte va ser programat per la comissió executiva de l’agrupació amb col·laboració amb la federació de Barcelona.
La ponència va ser a carrec d’una representant de S.O.S Racisme on es va aprofundir mes en el tema de la nova directiva d’immigració que els vol dur a terme per part de la Comissió Europea.
Les conclusions de l’acte i les diferents opinions dels participants del debat estarán presents en la ponència de la propera conferencia d’immigració que es preparara al mes de setembre.
miércoles, 30 de abril de 2008
El Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) anul·la part de l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania
Avui, dia 30 d'abril de 2008, s'ha produït a Andalusia un nou capítol en la lluita dels sectors conservadors espanyols per tombar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, que sens dubte representa un dels pilars fonamentals de la reforma educativa que va engegar el PSOE la passada legislatura i que té com a objectiu primari contribuir a la creació d'una consciència cívica entre l'alumnat perquè, en un futur, conformi les bases d'una ciutadania activa que ens permeti consolidar a llarg termini el nostre sistema democràtic i de dret i el futur del nostre país davant els reptes de la globalització econòmica, social i cultural.
A la UE ja fa anys que els països més avançats van entendre que, per poder progressar de forma segura cap al futur, cal tenir una ciutadania amb cultura política, amb capacitat de pensament crític, amb actituds i valors democràtics, i amb capacitat de participació activa i interacció socials. Tant és així que la pròpia UE reconeix la necessitat de tenir una "ciutadania responsable" per poder assolir, entre d'altres, l'objectiu de transformar l'economia europea en una economia del coneixement i assegurar així el futur dels nostres Estats socials.
Un altre cop, però, els sectors conservadors espanyols criden a files per plantar batalla al progrés d'Espanya, aquell país en la bandera del qual s'emboliquen i que asseguren defensar amb dents i ungles. De nou, quan el vagó d'Espanya s'enganxa al tren del progrés europeu creant l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, els creuats del passat i no tant passat "Búnker" surten en defensa de les essències pàtries i aberren d'una assignatura clau per al desenvolupament futur del nostre país.
I avui han guanyat una batalla d'aquesta guerra, ajudats, un altre cop, pel poder judicial (si em permeteu, faig un apunt a peu de pàgina per dir que les referències que faig a "batalles" i "guerra" són en sentit figurat, no pas literal, per si algú te la temptació d'interpretar-me malament). El TSJA ha dictat sentència respecte un recurs contra l'assignatura en qüestió, impulsat per dos militants del PP (aquell partit del "projecte de centre liberal"), i ha recolzat una part dels seus arguments assegurant que els continguts que s'ensenyen sobre sexe, sobre actitud crítica vers els estereotips homòfobs i sobre el respecte a les diverses opcions vitals és una il·lícita invasió de l'ètica, el dret i la moral. El tribunal ha entès que aquests continguts, al tractar-se d'una assignatura "dirigida explícitament a la formació moral dels alumnes", vulneren els drets fonamentals dels pares i violenten la llibertat ideològica i religiosa de les persones i el pluralisme polític. Ara bé, el mateix tribunal ha desestimat la resta del recurs a l'entendre que els continguts sobre la clonació, la biotecnologia i la investigació amb cèl·lules mare no suposen immiscir-se en qüestions morals i d'ètica.
Un cop analitzada la sentència i fetes les consideracions inicials, no deixen de cridar-nos l'atenció alguns aspectes interessants.
Sobta, a primera vista, la consideració que el tribunal fa de l'assignatura sobre Educació per a la Ciutadania com a matèria "dirigida explícitament a la formació moral dels alumnes", és a dir, un instrument d'adoctrinament moral en poques paraules. A partir d'ara sembla que haurem d'assumir com a adoctrinament el fet de dotar els ciutadans d'uns valors que els permetin desenvolupar-se, respectant els demés, en una societat democràtica desenvolupada. Si això és "adoctrinar", lloat sigui l'adoctrinament, perquè suficient adoctrinament de tipus no gaire democràtic ha rebut aquest país i la seva ciutadania al llarg de la història.
Sobta també que el tribunal consideri que ensenyar els continguts que ha vetat vulnera els drets fonamentals dels pares (se suposa que de cara a la llibertat d'ensenyament "moral" que tenen sobre els seus fills). Un es pregunta, de forma innocent, què és, sinó, el que està fent l'Església quan imparteix catequesi als nens o els ensenya religió a les escoles concertades i privades. No està vulnerant els drets fonamentals dels pares a donar als seus fills l'educació moral que vulguin?
Sorprèn també que el tribunal consideri aquests continguts com a invasors de l'ètica i la moral. En tot cas, estaríem davant una invasió de la moral i l'ètica si en l'ensenyament d'aquests continguts s'indiqués als alumnes quines postures són les correctes i quina les incorrectes. Però enfrontar l'alumnat amb la realitat que, al llarg de la seva vida, observaran diverses conductes sexuals i opcions vitals no és si més no fer-los prendre consciència del món que els envolta. Enfrontar-se a aquesta realitat els ha de permetre formar-se una opinió sobre el tema en base als seus esquemes ètics i morals, però potser és que aquells que volen prohibir l'ensenyament d'aquests continguts volen crear una ciutadania més tipus ramat que no pas activa i crítica (tenir una ciutadania que pensa per si sola deu ser perillós, es veu).
Finalment, només destacar que a un el deixa estupefacte que la biotecnologia i la investigació amb cèl·lules mare es considerin matèries no morals. Potser que aquesta sentència se la llegeixin algunes associacions catòliques i l'Església, perquè si no són temes morals poc hi tindran a dir al respecte.
Sembla, doncs, que Espanya no acaba de lliurar-se d'allò que molts anomenen en castellà "la casposidad". Els sectors més conservadors del nostre país, que per regla general comparteixen una forta moral catòlica, tenen encara davant seu el gran repte de superar les limitacions que en el món d'avui els imposa la seva cosmovisió ètica, moral i religiosa. No insulto a ningú, sinó que constato una evidència, al afirmar que aquelles morals que es troben més properes a una religió, i en especial a les religions monoteistes, com ara la cristiana, tendeixen a compartir formes totalitàries de veure el món. Totalitàries en el sentit de cosmovisions que engloben i volen regular tots els aspectes de la vida humana (forma de vestir, rols socials de gènere, models de família, sexualitat...). En el nostre cas particular, el caràcter monoteista de la religió cristiana condiciona des d'un bon principi la manera amb què la moral catòlica, en general, afronta la realitat que l'envolta, doncs el monoteisme no està sinó configurant una visió dicotòmica del món en què ens trobem: el Déu únic representa el Bé; les seves ensenyances a través del seu fill, recollides a la Bíblia, el camí correcte a seguir; tot el que es separi d'aquestes ensenyances (que avui dia guia l'Església i el Papa en tant que representants de la voluntat divina al món), doncs, està fora de la voluntat de Déu i, per tant, del Bé; tot allò que es separa del que l'Església i el cristianisme marquen com a correcte, doncs, és el pecat i s'ha de rebutjar. I ja tenim configurada la nostra dicotomia: el Bé (allò que ha ensenyat Déu, a través del seu fill i ara de l'Església) versus el Mal (allò que no segueix el que marquen Déu, Jesús i l'Església). El repte, doncs, dels sectors més conservadors d'Espanya, que solen compartir aquesta moral, és trencar amb aquesta visió dicotòmica que els limita tot sovint la visió i enteniment del món que els envolta. Han d'aprendre a acceptar que l'opció de vida que ens caracteritza com a individus ha de ser fruit d'una elecció, no d'una imposició. I per tant, i en el cas que ens ocupa en aquest article, han d'aprendre a afrontar la realitat de que avui dia, com sempre ha succeït des que l'home és home, la sexualitat té diverses manifestacions, i que no hi ha cap que sigui més correcte que l'altre, doncs totes han de ser possibles sempre que es respectin les unes a les altres. Per això haurien d'acceptar que es tractessin aquests continguts a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, doncs suposaria un primer pas en la superació d'aquesta visió maniquea i en l'acceptació i respecte d'allò que és diferent de les seves opcions legítimes. Com molt bé va dir algú una vegada, "vive i deja vivir", i si aquests sectors conservadors volen viure en base a la seva moralitat, estan en tot el seu dret de fer-ho, però no poden pretendre que els que no compartim els seus postulats visquem amb els esquemes que ells ho fan. Ja n'hi ha prou de guardians de les essències pàtries, perquè cada cop que aquests apareixen i arriben al poder Espanya es queda a la cua del món, més aïllada que mai. El que necessita aquest país és que el deixin avançar, i el que han de fer els sectors més conservadors és acceptar que la modernitat (o postmodernitat) ja fa temps que va trucar a la porta d'Espanya.
Pol Carrión (Secretari de Formació de les JSC - Sant Martí)
A la UE ja fa anys que els països més avançats van entendre que, per poder progressar de forma segura cap al futur, cal tenir una ciutadania amb cultura política, amb capacitat de pensament crític, amb actituds i valors democràtics, i amb capacitat de participació activa i interacció socials. Tant és així que la pròpia UE reconeix la necessitat de tenir una "ciutadania responsable" per poder assolir, entre d'altres, l'objectiu de transformar l'economia europea en una economia del coneixement i assegurar així el futur dels nostres Estats socials.
Un altre cop, però, els sectors conservadors espanyols criden a files per plantar batalla al progrés d'Espanya, aquell país en la bandera del qual s'emboliquen i que asseguren defensar amb dents i ungles. De nou, quan el vagó d'Espanya s'enganxa al tren del progrés europeu creant l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, els creuats del passat i no tant passat "Búnker" surten en defensa de les essències pàtries i aberren d'una assignatura clau per al desenvolupament futur del nostre país.
I avui han guanyat una batalla d'aquesta guerra, ajudats, un altre cop, pel poder judicial (si em permeteu, faig un apunt a peu de pàgina per dir que les referències que faig a "batalles" i "guerra" són en sentit figurat, no pas literal, per si algú te la temptació d'interpretar-me malament). El TSJA ha dictat sentència respecte un recurs contra l'assignatura en qüestió, impulsat per dos militants del PP (aquell partit del "projecte de centre liberal"), i ha recolzat una part dels seus arguments assegurant que els continguts que s'ensenyen sobre sexe, sobre actitud crítica vers els estereotips homòfobs i sobre el respecte a les diverses opcions vitals és una il·lícita invasió de l'ètica, el dret i la moral. El tribunal ha entès que aquests continguts, al tractar-se d'una assignatura "dirigida explícitament a la formació moral dels alumnes", vulneren els drets fonamentals dels pares i violenten la llibertat ideològica i religiosa de les persones i el pluralisme polític. Ara bé, el mateix tribunal ha desestimat la resta del recurs a l'entendre que els continguts sobre la clonació, la biotecnologia i la investigació amb cèl·lules mare no suposen immiscir-se en qüestions morals i d'ètica.
Un cop analitzada la sentència i fetes les consideracions inicials, no deixen de cridar-nos l'atenció alguns aspectes interessants.
Sobta, a primera vista, la consideració que el tribunal fa de l'assignatura sobre Educació per a la Ciutadania com a matèria "dirigida explícitament a la formació moral dels alumnes", és a dir, un instrument d'adoctrinament moral en poques paraules. A partir d'ara sembla que haurem d'assumir com a adoctrinament el fet de dotar els ciutadans d'uns valors que els permetin desenvolupar-se, respectant els demés, en una societat democràtica desenvolupada. Si això és "adoctrinar", lloat sigui l'adoctrinament, perquè suficient adoctrinament de tipus no gaire democràtic ha rebut aquest país i la seva ciutadania al llarg de la història.
Sobta també que el tribunal consideri que ensenyar els continguts que ha vetat vulnera els drets fonamentals dels pares (se suposa que de cara a la llibertat d'ensenyament "moral" que tenen sobre els seus fills). Un es pregunta, de forma innocent, què és, sinó, el que està fent l'Església quan imparteix catequesi als nens o els ensenya religió a les escoles concertades i privades. No està vulnerant els drets fonamentals dels pares a donar als seus fills l'educació moral que vulguin?
Sorprèn també que el tribunal consideri aquests continguts com a invasors de l'ètica i la moral. En tot cas, estaríem davant una invasió de la moral i l'ètica si en l'ensenyament d'aquests continguts s'indiqués als alumnes quines postures són les correctes i quina les incorrectes. Però enfrontar l'alumnat amb la realitat que, al llarg de la seva vida, observaran diverses conductes sexuals i opcions vitals no és si més no fer-los prendre consciència del món que els envolta. Enfrontar-se a aquesta realitat els ha de permetre formar-se una opinió sobre el tema en base als seus esquemes ètics i morals, però potser és que aquells que volen prohibir l'ensenyament d'aquests continguts volen crear una ciutadania més tipus ramat que no pas activa i crítica (tenir una ciutadania que pensa per si sola deu ser perillós, es veu).
Finalment, només destacar que a un el deixa estupefacte que la biotecnologia i la investigació amb cèl·lules mare es considerin matèries no morals. Potser que aquesta sentència se la llegeixin algunes associacions catòliques i l'Església, perquè si no són temes morals poc hi tindran a dir al respecte.
Sembla, doncs, que Espanya no acaba de lliurar-se d'allò que molts anomenen en castellà "la casposidad". Els sectors més conservadors del nostre país, que per regla general comparteixen una forta moral catòlica, tenen encara davant seu el gran repte de superar les limitacions que en el món d'avui els imposa la seva cosmovisió ètica, moral i religiosa. No insulto a ningú, sinó que constato una evidència, al afirmar que aquelles morals que es troben més properes a una religió, i en especial a les religions monoteistes, com ara la cristiana, tendeixen a compartir formes totalitàries de veure el món. Totalitàries en el sentit de cosmovisions que engloben i volen regular tots els aspectes de la vida humana (forma de vestir, rols socials de gènere, models de família, sexualitat...). En el nostre cas particular, el caràcter monoteista de la religió cristiana condiciona des d'un bon principi la manera amb què la moral catòlica, en general, afronta la realitat que l'envolta, doncs el monoteisme no està sinó configurant una visió dicotòmica del món en què ens trobem: el Déu únic representa el Bé; les seves ensenyances a través del seu fill, recollides a la Bíblia, el camí correcte a seguir; tot el que es separi d'aquestes ensenyances (que avui dia guia l'Església i el Papa en tant que representants de la voluntat divina al món), doncs, està fora de la voluntat de Déu i, per tant, del Bé; tot allò que es separa del que l'Església i el cristianisme marquen com a correcte, doncs, és el pecat i s'ha de rebutjar. I ja tenim configurada la nostra dicotomia: el Bé (allò que ha ensenyat Déu, a través del seu fill i ara de l'Església) versus el Mal (allò que no segueix el que marquen Déu, Jesús i l'Església). El repte, doncs, dels sectors més conservadors d'Espanya, que solen compartir aquesta moral, és trencar amb aquesta visió dicotòmica que els limita tot sovint la visió i enteniment del món que els envolta. Han d'aprendre a acceptar que l'opció de vida que ens caracteritza com a individus ha de ser fruit d'una elecció, no d'una imposició. I per tant, i en el cas que ens ocupa en aquest article, han d'aprendre a afrontar la realitat de que avui dia, com sempre ha succeït des que l'home és home, la sexualitat té diverses manifestacions, i que no hi ha cap que sigui més correcte que l'altre, doncs totes han de ser possibles sempre que es respectin les unes a les altres. Per això haurien d'acceptar que es tractessin aquests continguts a l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, doncs suposaria un primer pas en la superació d'aquesta visió maniquea i en l'acceptació i respecte d'allò que és diferent de les seves opcions legítimes. Com molt bé va dir algú una vegada, "vive i deja vivir", i si aquests sectors conservadors volen viure en base a la seva moralitat, estan en tot el seu dret de fer-ho, però no poden pretendre que els que no compartim els seus postulats visquem amb els esquemes que ells ho fan. Ja n'hi ha prou de guardians de les essències pàtries, perquè cada cop que aquests apareixen i arriben al poder Espanya es queda a la cua del món, més aïllada que mai. El que necessita aquest país és que el deixin avançar, i el que han de fer els sectors més conservadors és acceptar que la modernitat (o postmodernitat) ja fa temps que va trucar a la porta d'Espanya.
Pol Carrión (Secretari de Formació de les JSC - Sant Martí)
sábado, 12 de abril de 2008
Bienvenida
¡Ei! ¡Hola! Este es el blog de las JSC-Sant Martí y aqui podeis encontrar nuestras ideas y actividades. Esta abierto a todo tipo de opiniones y críticas que enriquezcan la participación y sean contructivas.
Esperamos vuestra colaboración.
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Ei! Hola! Aquest és el blog de les JSC_SANt Martí i aqui podreu trobar el nostre ideari i a mes a mes les nostres activitats. Esta obert a qualsevol tipus de crítica que sigui constructiva fomenti la participació.
Esperem la vostra col·laboració.
Esperamos vuestra colaboración.
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Ei! Hola! Aquest és el blog de les JSC_SANt Martí i aqui podreu trobar el nostre ideari i a mes a mes les nostres activitats. Esta obert a qualsevol tipus de crítica que sigui constructiva fomenti la participació.
Esperem la vostra col·laboració.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
